Treballem la cel·lulitis

Què és la cel·lulitis?

La cel·lulitis és una alteració de la superfície de la pell que es produeix principalment en dones i es localitza fonamentalment a la regió pèlvica, en les extremitats inferiors i en l’abdomen. Es caracteritza per un conjunt de modificacions en la textura del teixit subcutani, que provoquen l’aparició de nòduls cel·lulítics, denominats comunament “pell de taronja”.

La cel·lulitis es pot classificar en dos grans grups: generalitzada i localitzada.

• Generalitzada, és una cel·lulitis que acompanya a un estat d’obesitat. Evoluciona amb les etapes de la vida de la dona: pubertat, embaràs i menopausa.
• La localitzada és la més comuna. Les zones afectades amb major freqüència corresponen a la part inferior del cos (regió pelviana, natges, cuixes i genolls).

En funció de la consistència de la pell es poden distingir diferents tipus de lipodistròfia: dura o compacta, flàccida o tova, edematosa o aquosa i mixta.

• Cel·lulitis dura: característica de dones joves que mantenen una activitat física comuna. La pell presenta un aspecte ferm i compacte, difícil de pessigar. Es localitza normalment en la meitat inferior del cos (cara interna dels genolls, cara posterior de les cuixes). És caracteritzada per ser la pell seca, i dolorosa al tacte.
• Cel·lulitis flàccida: Es presenta en dones al voltant dels 40 anys. La pell presenta un aspecte flàccid, amb poca consistència, esponjós, mòbil, penjant i fàcil de pessigar. Es localitza sobretot en la cara anterior de les cuixes i braços, no sol ser dolorosa.
• Cel·lulitis edematosa: Té una aparició precoç, generalment en la pubertat. És la menys freqüent i la més greu. Conseqüència d’una excessiva retenció de líquids. La pell és brillant i prima, es produeix una depressió tissular a la palpació amb el dit que persisteix quan es retira. Associada a pesadesa de cames, edema, varices, enrampades i dolor al tacte.
• Cel·lulitis mixta: En ella coexisteixen diferents tipus clínics de cel·lulitis en la mateixa persona.

Són molts els factors determinants de la cel·lulitis. Entre ells es troben factors hormonals, hereditaris, dietètics, higiènics, psicològics i trastorns coexistents.

Els factors hormonals tenen un paper predisposant en la fisiopatologia de la cel·lulitis. Els estrògens són l’hormona més determinant en aquest problema. La predisposició hereditària i genètica té una gran influència en l’aparició de cel·lulitis. Aquests factors hereditaris inclouen el sexe: la cel·lulitis és una alteració típica de la dona (95%) que afecta tan sols a un 5% dels homes.

D’altra banda, una dieta inadequada predisposa a l’agreujament del procés cel·lulític. Han d’evitar-se les dietes hipercalòriques perquè afavoreixen la síntesi i emmagatzematge de greixos en el teixit adipós. Una vida sedentària i la falta d’activitat física contribueixen a l’agreujament d’aquesta patologia. Els hàbits posturals també estan relacionats amb llargs períodes de temps en la mateixa posició (asseguda o dempeus) o encreuar les cames afavoreixen l’estasi (estancament de sang o un altre líquid en una part del cos).

Per combatre la cel·lulitis, et recomanem:

• Mantenir un pes saludable i una dieta rica en fruites, verdures, grans integrals i carn magra (sense greix), evitar la presa de molta sal, ja que reté líquids i provoca que s’inflin els teixits.
• Reduir el consum de greixos, sal i sucres.
• Practicar exercici aeròbic regularment, com pujar i baixar escales, caminar amb bicicleta, nedar, caminar, etc.
• Evitar variacions brusques de pes.
• Controlar ansietat i estrès.
• Evitar l’ús de mètodes anticonceptius de tipus no hormonal.
• Evitar roba ajustada i els talons, ja que afavoreixen la cel·lulitis.
• Beure molts líquids, sobretot aigua perquè depura l’organisme i afavoreix l’eliminació de líquids i toxines.

A més, a la nostra farmàcia trobaràs l’última tecnologia en tractaments anticel·lulítics molt eficaços. Vine a veure’ns!