Síndrome postvacacional. Supera-la!

Els dies s’escurcen, la calor va desapareixent i la tornada a l’escola ja ha començat. Això només indica que l’estiu s’ha acabat i cal tornar a la rutina…

El sentiment de nostàlgia t’envaeix, l’apatia s’apodera de tu i tornar a la rutina després de les vacances se’t fa tot un món? Això té nom: síndrome postvacacional

La síndrome postvacacional és una petita crisi d’adaptació que es pot superar restablint a poc a poc els hàbits previs a l’estiu i retrobant en un mateix les motivacions més profundes.

Reprendre el ritme després del període estival requereix un sobreesforç tant físic com psicològic que pot anar acompanyat d’un estat d’ànim tens, nerviós o agitat.

Els principals símptomes físics i psíquics de la síndrome postvacacional són: fatiga, alteracions de la gana, molèsties estomacals, indigestió, disminució de la capacitat de concentració, taquicàrdia, insomni, somnolència, mals de cap, pressió arterial alta, disminució de la capacitat defensiva del sistema immunitari, irritabilitat, nerviosisme, inquietud, pèrdua d’interès i de motivació per la feina, tristesa…

Pel que fa a la durada de la síndrome, els casos més lleus reflecteixen dificultats durant 2 o 3 dies, encara que poden arribar a allargar-se fins a dues setmanes, o fins i tot durant mesos, tot depèn del cas personal de cada persona.

CLAUS PER SUPERAR-LA

1. Marca’t nous objectius laborals a la feina. Necessites buscar una nova feina? No necessàriament. Segurament, intentant millorar processos, buscant l’excel·lència en les teves tasques quotidianes, sent proactiu/va i establint-te noves metes trobaràs la motivació que necessites. A més, segur que el teu superior sabrà valorar-lo i la recompensa no trigarà a arribar.

2. Busca activitats que t’il·lusionin i motivin, ja siguin d’oci, esport, afició, formació… Per què deixar només per a les vacances allò que t’encanta fer?

3. Practica esport. Encara que sigui un consell típic i segur que ja l’hagis sentit moltes vegades, funciona. La pràctica d’activitat física fa que el nostre cos generi endorfines, comunament conegudes com l’hormona de la felicitat.

4. Segueix una dieta sana i equilibrada que et proporcioni tots els elements indispensables per superar la tornada. Ja saps la dita, “ets el que menges”. Allò que ingereixes està directament relacionat amb infinitat de factors, entre ells, l’estat d’ànim.

5. Comença ja a pensar en la pròxima aventura o escapada.

6. Intenta regular el teu ritme de son. Reorganitza la teva rutina nocturna de manera que  l’endemà puguis rendir al 100%. Descansar les hores suficients és molt important per estar bé amb tu mateix.

7. Enfoca la teva atenció amb les coses positives que té el retrobament amb la vida habitual, segur que hi ha més coses bones de les que creus.

I en definitiva, intenta tenir una actitud positiva. És fonamental en qualsevol època de l’any, però quan tornes de vacances encara més. Recorda que aquesta síndrome és temporal i passarà.

Posa en pràctica aquests consells i venç la depressió postvacacional! Som-hi! 🙂

Síndrome de l’ull sec? Descobreix com detectar-la i tractar-la!

La síndrome de l’ull sec és una afectació oftalmològica amb una elevada prevalença que afecta el 10-30% de la població, sobretot, les persones grans. Aquesta malaltia és produeix per una alteració a la llàgrima i la superfície ocular i causa importants molèsties i alteracions visuals. Tot i així, però, no és una malaltia greu.

Què és l’ull sec?

L’ull sec és una malaltia oftalmològica que afecta un important nombre de la població i que interfereix de forma significativa en la qualitat visual i produeix força molèstia als pacients que la pateixen.

Tot i que no és una malaltia greu, si no es tracta de manera apropiada pot implicar complicacions irreversibles com l’elastosi corneal, la hiperqueratosi conjuntival… En l’actualitat, l’ull sec no té cura, els tractaments són simptomàtics i depenen del tipus d’alteració que produeix l’ull sec.

Quins són els símptomes de l’ull sec?

Els símptomes de l’ull sec es produeixen per una alteració en la hidratació de la conjuntiva i la còrnia per: inestabilitat de la llàgrima, increment de l’osmolaritat lacrimal, inflamació… Les manifestacions clíniques de la síndrome de l’ull sec estan associades al desequilibri que es dóna tant a la conjuntiva com a la còrnia.

Els símptomes més comuns són:

  • Coïssor i cremor ocular.
  • Picor ocular.
  • Sensació de sorra als ulls.
  • Visió borrosa que fa necessari parpellejar repetitivament per millorar la visió.
  • Molèsties inespecífiques segons cada cas.

Quin tractament seguir quan es pateix la síndrome de l’ull sec?

El tractament de l’ull sec és simptomàtic, tret de la simptomatologia d’ull sec secundària a altres malalties, en els quals s’haurà de tractar a més la malaltia de base.

Per tractar l’ull sec es pot utilitzar:

  • Llàgrima artificial: la composició dependrà de l’ull sec a tractar.
  • Pomades i lents de contacte hidrofíliques: d’aquesta manera es pot protegir l’ull d’agressions externes i de l’excessiva dessecació. Les pomades i les lents tenen major durabilitat que els col·liris, però poden resultar més incòmodes.
  • Antiinflamatoris esteroïdals i immunomoduladors com la ciclosporina. El seu ús dependrà de la decisió terapèutica presa per l’especialista.

També existeixen solucions isotòniques d’aigua de mar molt útils en les patologies oculars derivades de la irritació i la inflamació, que com la resta de tractaments s’utilitzen per al tractament simptomàtic.

Els beneficis de l’aigua de mar per a l’ull sec són múltiples i el seu efecte és indirecte, ja que l’aigua de mar rebaixa el nombre de citocines de la mucosa, que són les principals responsables de les lesions que apareixen a l’ull i redueixen la inflamació.

Busques un tractament per tractar l’ull sec? Vine a la farmàcia i t’assessorarem! 😉

Tatuatges. Riscos i precaucions.

Infeccions, càncer, problemes per a les incisions quirúrgiques o per a proves mèdiques com la ressonància magnètica (RM) són alguns dels riscos que s’atribueixen als tatuatges. Són perills reals o és tot plegat una llegenda urbana? Respondre a aquesta pregunta no és cap nimietat, ja que els tatuatges han guanyat una gran popularitat al nostre país, sobretot entre les generacions joves, tot i que hi ha adeptes pràcticament de totes les edats. Existeixen algunes contraindicacions, però la veritat és que en el nostre entorn es tracta d’una pràctica segura amb riscos mínims sempre que es realitzi en estudis autoritzats i sotmesos a controls sanitaris.

La febre pels tatuatges dels últims anys ha comportat un augment de la preocupació pels seus possibles efectes adversos per a la salut a curt i llarg termini. Tot i així, la principal i gairebé única precaució que cal prendre és la d’acudir a centres acreditats, ja que en aquests es mantenen a ratlla les mesures d’asèpsia i seguretat exigides per les autoritats sanitàries. De fet, avui dia, les possibilitats que els tatuatges provoquin infeccions o serveixin de mitjà per a la transmissió de malalties com la tuberculosi o l’hepatitis són remotes. 

Això sí, a més de la bona praxi del tatuador i de fer-ho en un centre autoritzat, cal seguir determinades cures posteriors: s’ha de mantenir el tatuatge net i hidratat mínim deu dies o fins a un mes, segons la mida, el color i la zona, i durant aquest temps també és aconsellable evitar l’exposició al sol i protegir-lo igual que la resta de la pell.

Un altre dels riscos que creuen certs entre la població és el càncer, ja que s’ha arribat a dir que la tinta pot iniciar un recorregut que acabi als ganglis limfàtics. No obstant això, l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia aclareix a la seva web l’evidència científica que existeix al voltant d’aquests possibles riscos i assegura que, de moment, no hi ha evidències que la presència d’aquests pigments ocasioni algun tipus de patologia, tampoc càncer.

D’altra banda, cal tenir present que els tatuatges només es poden treure sota control d’un dermatòleg. L’Acadèmia de Dermatologia i Venereologia estima que el nombre de complicacions en l’eliminació dels tatuatges és proporcional a la professionalitat i experiència de la persona que els treu.

Pel que fa a la forma d’erradicar-los, el làser Q-Switched (Q-SW) és la tècnica més utilitzada actualment. A més, és el làser més nou i escurça el temps d’eliminació del tatuatge. Aquest procediment cal fer-lo en un centre sanitari i per un especialista.

Portes tatuatges i/o te’n vols fer algun? Tingues en compte aquestes recomanacions!

La teva actitud és positiva?

Una actitud mental positiva marca la diferència. Hi ha persones, que sense adonar-se’n, se centren sempre en les coses dolentes i això fa que sense voler s’autosabotegin. Una part de la felicitat s’aconsegueix satisfent les necessitats bàsiques, però una altra que també és molt important està relacionada amb la ment, la gestió de les emocions i la voluntat de prioritzar els pensaments positius.

Ser feliç també és un hàbit. Tenir una actitud positiva es pot aprendre, mitjançant tècniques i exercicis simples que poden ajudar-te a aconseguir el que et proposis i a assolir els teus objectius. Així doncs, aquesta nova temporada que arriba pots proposar-te millorar la teva salut psíquica, i per tant, la teva felicitat. Com?

  • Augmentant l’amor propi
  • Envoltant-te de persones positives
  • Centrant-te en allò que pots controlar
  • Identificant totes les coses bones de les quals pots gaudir cada dia
  • Orientant els teus pensaments a objectius concrets
  • Sent agraït
  • Compartint la teva generositat
  • Visualitzant l’èxit
  • Somrient

El pensament positiu busca sempre el costat positiu de les coses fins i tot en les pitjors situacions. Sempre és possible trobar el costat bo de les coses, per molt que el context en què vivim ens pugui sobrepassar. Així doncs, si vols tenir una actitud positiva, no deixis que la negativitat t’atrapi, treballa cada dia per aconseguir objectius clars i realistes i tria un entorn social que t’ajudi a ser millor persona.

A més, els beneficis d’una actitud positiva són moltíssims. Les persones positives tendeixen a tenir menors nivells d’estrès, ja que s’enfoquen més en la solució que en els problemes, tenen el sistema immune reforçat i el risc de patir malalties cardiovasculars és menor, una millor actitud davant d’ells mateixos (autoestima) i la vida, millors relacions interpersonals i benestar en general, que es tradueix en major felicitat.

Ara que saps tot el que una actitud positiva pot aportar a la teva vida és moment de posar-la en pràctica. No oblidis la teva salut emocional i sigues feliç!

Dolor lumbar. Com prevenir-lo?

El dolor lumbar o lumbago és un dolor intens a la part baixa de l’esquena, especialment durant els primers dies. Les molèsties que provoca limiten de forma important els moviments, impedint accions quotidianes com: fer exercici, adoptar certes postures o portar pes. Per aquesta raó, és una afecció que tot i no ser greu, pot ser força incapacitant i dolorosa.

El dolor lumbar pot aparèixer tant de forma sobtada com progressiva i constitueix una de les principals causes de baixes laborals a Espanya i és la segona causa de consulta mèdica després de la cefalàlgia! T’ha passat mai?

El lumbago és tan freqüent que afecta 1 de cada 5 espanyols, segons dades del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. A més, afecta persones de totes les edats (sobretot entre els 50 i els 59 anys) i acostuma a repetir-se, podent convertir-se en crònica en persones majors amb problemes musculars. Les persones embarassades, amb sobrepès o aquelles que treballen habitualment carregant pes, són més propenses a sofrir aquestes molèsties.

Tipus de lumbàlgia:

A l’hora de diagnosticar i tractar els mals d’esquena, es poden diferenciar diversos tipus de lumbàlgia, segons el seu origen, la seva intensitat i duració. Segons l’origen, la lumbàlgia es classifica com:

  • Lumbàlgia inflamatòria: pot ser provocada per l’artrosi, per infeccions o per problemes orgànics greus. Per aquest tipus de lumbàlgia es requereix medicació específica pel seu tractament.
  • Lumbàlgia mecànica: és de les més freqüents i es produeix per una mala postura o per esforços excessius i sobrecàrrega de l’esquena. Aquest tipus de lumbàlgia es pot tractar amb repòs, exercici moderat i teràpia tèrmica. A més, es pot prevenir fàcilment amb una correcta higiene postural. Les lumbàlgies mecàniques es poden classificar en lumbàlgia subaguda (el dolor no supera els 3 mesos), lumbàlgia aguda (el dolor és intens i la recuperació pot durar fins a 6 mesos) i lumbàlgia crònica (el dolor persisteix i és continu o apareix de tant en tant amb una intensitat lleu o moderada). 

Les principals causes de lumbàlgia són:

  • Les males postures al lloc de treball.
  • Estar moltes hores dempeus.
  • Aixecar pes de forma incorrecta.
  • Els gestos bruscos o repetitius.
  • La sobrecàrrega de l’esquena.
  • Els traumatismes o cops.
  • Malalties degeneratives.

Què fer per cuidar l’esquena?

Una correcta higiene postural pot ajudar-te a prevenir el mal d’esquena. Segueix aquests consells i mantingues-la sana!

  • Tingues en compte l’esquena quan dorms. 

Utilitzar un matalàs que no sigui ni molt dur ni molt tou, així com mantenir una postura correcta durant les hores de son, és fonamental per garantir la salut de l’esquena. El més recomanable és dormir de panxa enlaire, amb un coixí baix entre els genolls i un altre sota els lumbars. Si et resulta incòmode, també pots dormir de costat amb els genolls flexionats i un coixí no massa alt.

  • Fes exercici diàriament.

Caminar, fer exercici a la piscina o nadar d’esquena reforça la musculatura lumbar. També pots dedicar uns minuts al dia a practicar exercicis específics per les lumbars. És convenient que evitis els esports extrems que impliquin un sobreesforç de l’esquena.

  • Presta atenció a la manera com camines.

Caminar encorbat pot ser molt perjudicial per a la salut de la teva esquena i musculatura. És important caminar amb l’esquena recta i que el cap miri a l’horitzó. Tampoc és bo abusar de les sabates de taló ni de bosses pesants que carreguin el pes únicament en una part del cos.

  • Tingues en compte el sobrepès.

Les persones amb sobrepès pateixen una major tensió dels músculs de l’esquena i, per tant, tenen més predisposició a patir dolor a la zona lumbar. 

  • Vigila la teva postura quan treballes.

Si ets dels que passa moltes hores assegut davant l’ordinador, has de saber que la part superior de la pantalla ha d’estar a l’altura dels ulls, la teva esquena ha d’estar recta i recolzada a la cadira i els peus tocant a terra. Una bona cadira que s’adapti a la teva altura i un reposapeus poden ser complements molt útils per ajudar a millorar la teva postura quan treballes. I si ho necessites, col·loca a més a més, un coixí petit a la zona lumbar.

  • Flexiona les cames quan vulguis aixecar pes.

Si has de recollir del terra un objecte pesant, no inclinis l’esquena; flexiona les cames, mantingues l’esquena recta i aixeca el pes el més a poc a poc i a prop del cos que puguis (evitant els moviments bruscs). Si has de repetir aquests moviments sovint, és important que utilitzis una faixa protectora.

  • Vigila els moviments repetitius.

Els gests que es repeteixen de forma constant poden sobrecarregar una zona concreta de la musculatura. Para atenció al moviment que fas i procura fer-lo de forma correcta. També és convenient que facis descansos, estiraments i canviïs de postura de tant en tant.

  • Evita el repòs total.

Si comences a tenir lumbago, no facis repòs total. És convenient fer vida normal, intentar no agafar pesos ni realitzar moviments que provoquin molt dolor i practicar exercici moderat. Fer repòs total només està recomanat únicament i excepcionalment al principi, quan el dolor és molt intens o quan sigui recomanat per un metge. En aquests casos també és important canviar de postura cada dues hores.

  • La calor, una bona solució.

El mal d’esquena acostuma a ser d’origen muscular, per això, la teràpia tèrmica pot ajudar a relaxar la zona adolorida. Aplica calor diverses vegades al dia, en sessions de 20 minuts. Una manta elèctrica et pot anar bé, així com els kits de teràpia tèrmica o les bosses d’aigua calenta. Els massatges suaus o l’aplicació d’ultrasons també poden ajudar-te!

  • Consulta’ns!

Tant si tens lumbago de forma ocasional com constant, no dubtis en venir a la farmàcia! T’assessorarem sobre el producte i/o remei que et pot anar millor per alleujar el mal d’esquena. Som-hi! 

Prendre el sol, un plaer que cal gaudir amb protecció

Ja s’ha acabat el fred i comença l’època de gaudir del bon temps. ¿Sabies que l’abril és un dels mesos de l’any en què es produeixen més cremades? S’acostuma a creure que durant la primavera els raigs de sol són inofensius, però certament poden esdevenir igual de perillosos que quan és estiu. Per evitar riscos que puguin malmetre la nostra pell i salut global:

  • Utilitza crema protectora SPF amb factor de protecció entre 30 i 50 i aplica-la sobre la pell seca per tot el cos uns 20 minuts abans de l’exposició solar, barrets d’ala ampla per protegir el coll i les orelles i ulleres de sol que protegeixin de les radiacions ultraviolades A i B, preferiblement amb banda lateral.
  • Si sues molt o et banyes, torna-te’n a posar!
  • Si vols prendre el sol, fes-ho de forma gradual.
  • Evita l’exposició solar durant les hores de més radiació (entre les 12 i les 16 hores).
  • Extrema la precaució en nadons i infants (la seva pell és extremadament sensible a les radiacions i tenen un risc més elevat de patir cremades).
  • Beu aigua per evitar la deshidratació.
  • Evita prendre el sol si prens medicació fotosensible.
  • Fes les activitats a l’aire lliure en zones d’ombra.

L’exposició excessiva al sol és el factor de risc més important del càncer de pell (tant el de melanoma com el de no melanoma). El primer és el càncer de pell més agressiu i es produeix com a resultat de cremades solars de forma intermitent. Tot i que és una malaltia poc freqüent, la mortalitat és elevada, i el nombre de casos que es diagnostiquen a Catalunya augmenta any rere any. El càncer de pell de no melanoma s’associa a l’exposició solar continuada al llarg de la vida i apareix als llocs del cos que més s’hi han exposat. Representa el 95% de tots els càncers de pell i el seu índex de mortalitat és baix.

Les persones amb pell molt blanca i dificultat per bronzejar-se i facilitat per cremar-se, han d’extremar les mesures de protecció solar, ja que la seva pell és molt més sensible a les radiacions ultraviolades i presenten un risc més alt de desenvolupar càncer de pell. L’exposició solar sense protecció adequada pot comportar cremades, envelliment prematur de la pell i aparició d’arrugues.

Recorda que:

  • No patir calor no vol dir que s’eviti la cremada solar. Les cremades es deuen a l’exposició als raigs ultraviolats i l’efecte tèrmic a la radiació infraroja.
  • L’aplicació de filtres solars no és una manera segura de protegir totalment la pell.
  • L’aigua i la sorra reflecteixen la llum i augmenten la intensitat solar. El mateix passa a la muntanya, per l’augment d’altitud, o amb la neu.
  • Les cabines de sol artificial emeten radiacions ultraviolades i són perjudicials per a la salut.
  • L’exposició prolongada al sol produeix danys, envelliment de la pell i arrugues prematures i pot alterar la resposta del sistema immunitari.

Et queden dubtes? No saps quin factor de protecció és necessari pel teu tipus de pell? Vine a la farmàcia i t’assessorarem! La millor cura és una bona prevenció!