Polimedicació: què és i com gestionar-la?

Es considera que un malalt polimedicat és aquell que consumeix més de cinc medicaments al dia durant més de sis mesos, independentment que es tracti de fàrmacs prescrits pel metge, complements nutricionals, productes d’herbolari o automedicació. 

El més freqüent és que la polimedicació es doni en persones grans, ja que acostumen a presentar vàries patologies, la majoria cròniques, les quals requereixen tractament farmacològic.

Quins efectes adversos provoca la polimedicació?

• Adherència al tractament: més d’un terç de les persones grans polimedicades no compleixen correctament els tractaments, especialment pel que fa a la dosificació. –
• Diversos metges prescriptors: és freqüent que un pacient visiti metges diferents de diferents especialitats, sense informar-los dels tractaments que està seguint encara quan el metge els ho pregunti.
• Superposició de tractaments: la no comprensió (sobretot en persones grans) de les instruccions del metge quan aquest canvia la medicació, fa que moltes vegades es continuïn prenent els fàrmacs que s’han eliminat juntament amb els nous.
• Automedicació: molts pacients amb polimedicació s’automediquen sense tenir en compte possibles efectes adversos o interaccions d’aquests fàrmacs amb els que ja s’estan prenent.
• Alteracions metabòliques pròpies de l’edat: l’envelliment fa que alguns medicaments s’absorbeixin a l’organisme més lentament, en menor quantitat o de diferent manera. Per això és necessari realitzar un període de seguiment fins a ajustar la dosi del fàrmac i que d’aquesta manera assoleixi la màxima eficàcia.
• Interaccions: cal tenir molt en compte les possibles interaccions entre els medicaments que s’estan prenent, especialment quan algun és substituït, bé com a conseqüència de l’aparició d’efectes adversos o perquè perd efectivitat.
• Efectes adversos: alguns medicaments generen efectes adversos importants quan es prenen de forma prolongada i altres poden fer-ho des de les primeres vegades que es prenen.
• Trastorns funcionals del pacient: quan s’és gran és comú que comencin a aparèixer depressions, deterioraments cognitius lleus o demències. Aquests processos dificulten que es puguin complir correctament els tractaments prescrits.

Com evitar-los?

• Tenir sempre a mà (per exemple a la porta de la nevera) la llista de medicaments i els moments del dia que s’han de prendre.
• Utilitzar dispensadors diaris o setmanals (SPD) amb espais diferents per a cada dia (esmorzar, dinar i sopar).
• Cada vegada que es visita un metge diferent de l’habitual, cal portar una relació dels tractaments que s’estan seguint, per tal que es valori la seva prescripció tenint en compte les possibles interaccions entre ells i els seus efectes adversos.
• Si el metge canvia algun dels medicaments del tractament, el millor és llençar immediatament els que s’han eliminat al Punt Sigre de la farmàcia.
• Estar pendents de l’aparició de signes o circumstàncies que afavoreixin l’incompliment d’una o diverses preses, sigui de manera puntual o freqüent, per part dels familiars. Cal assegurar-se que el pacient pren els seus medicaments en la dosi i moments indicats pel metge.
• Evitar l’automedicació. Davant de qualsevol problema de salut que pugui sorgir (refredats, restrenyiment, dolors, etc.) cal consultar el metge i no optar per l’automedicació. Només el metge pot indicar quin és el tractament més adequat tenint en compte les possibles interaccions amb altres medicaments i els possibles efectes adversos.
• Consultar el metge si apareixen símptomes nous o si en reapareixen d’altres que ja estaven controlats amb el tractament.

Els pacients en situació de polimedicació, en qualsevol cas, han de sotmetre’s a un control mèdic regular, per tal que es pugui valorar l’efectivitat dels tractaments que se segueixen i possibles signes de toxicitat o efectes adversos i, si cal, reajustar les dosis o substituir algun dels medicaments.

Ets un pacient polimedicat o algú del teu entorn es polimedica? Tingues en compte aquests consells i comparteix-los! Entre tots/es millorem els efectes de la polimedicació. 😉